Més tard ens trobem amb en Jose, un espanyol que vam conèixer ahir al
pub de l’hostal i que està fent un trajecte similar al nostre però en sentit invers. Ahir ens va recomanar alguns indrets de Pequín i vam quedar per avui anar a donar una volta pel centre ciutat. Sempre és agradable conèixer gent similar a tu i intercanviar experiències de viatges, i per fer-ho no hi ha res millor que els albergs de viatgers.
Ens dirigim xino-xano al primer monument que ens va cridar l’atenció al entrar a Xi’an, la Torre de la Campana. Al mig d’una rotonda s’alça un robust palau de tres plantes, situat sobre una base més ampla i acabat amb els ja coneguts terrats xinesos, plens de figuretes mostrant la importància de l’indret. En una cantonada de la base es troba la immensa campana que dóna nom al palau i que anteriorment s’usava per avisar de possibles atacs. Actualment, per només alguns yuans, pots fer-la sonar sense cap més motiu que el de tocar una gran campana.
A l’interior de l’edifici, cada planta ens amaga una sorpresa diferent, en la primera una gran col.lecció de campanes amb les quals es fan petits concerts cada dues o tres hores, a la segona s’hi pot observar una espècie de temple i finalment en la tercera una col.lecció de pergamins i dibuixos. De dalt estant es pot passejar per la veranda exterior i tenir una bona visió de la ciutat. Des d’aquí observem el nostre proper objectiu, la torre bessona a aquesta, la Torre del Tambor. Cap allí que anem.La Torre del Tambor, també es podria anomenar la torre
Acabada la tranquil.litat de les torres ens
endinsem en el bulliciós barrí musulmà. Carrerons plens de tendes a banda i banda, venedors que t’ofereixen de tot i més, restaurants, gent amb mercaderia amunt i avall i un munt de turistes també. Anem els tres observant, fotografiant, captant moments únics per nosaltres, mai vistos abans o vistos amb una altra perspectiva. Xinesos musulmans, quina sensació, quins comerciants. Flautes de ceràmica, cadenats amb combinacions de grafemes, antigues espases i ganivets, ventalls, roba, menjar, però sobretot, sobretot, figures de terracota, guerrers de tots els tipus i de totes les mides.A mitja tarda encara no hem dinat i
En Jose ens abandona i en Dani i
jo decidim començar a fer algunes compres. Coses petites i fàcils de transportar, de moment. Hem decidit fer la visita a la mesquita així que preferim no carregar-nos encara. La mesquita ens descobreix un espai de calma, oració i reflexió enmig de tota l’agitació. Petits temples i sales estan disposades una darrera l’altra a banda i banda al voltant de diferents patis plens d’arbres, flors, pavellons i fonts. És l’hora de resar i els creients van dirigint-se cap a la sala de pregària, mentrestant nosaltres passegem pels espais oberts i ens endinsem Acabat el temps de reflexió,
preparats per envestir els comerciants i treure’ls-hi els millors preus, ens endinsem de nou en els carrerons. Aquest cop ens fem amb artesania típica com les flautes, ventalls i cadenats que ja havíem vist. No poden faltar els guerrers! I gosem fins i tot comprar bambes i jaquetes de marca “Made in China”. Ja veurem com sortiran, però de moment els preus són pures gangues!El passeig pel barri musulmà es prolonga eternament. Ens hi trobem bé i sense decidir-ho anem entrant en una tenda i una altra. Sopem unes broquetes. Comprem uns dolços.
Veiem com la gent fa vida en el carrer i no té pressa per tornar a casa seva. Nosaltres tampoc i acabem dins d’una casa de te. Una altra! Aquest cop hi entrem voluntàriament; hem vist unes tasses que ens fan patxoca i entrem a negociar. Una hora després, després d’haver provat cinc o sis varietats de te, després d’haver xerrat amb la propietària una mica de tot, tornem a sortir al carrer que ja és fosc, amb tres o quatre tasses cadascú i també tres tipus de te diferent. Ens hi hem gastat els yuans aquí, però ha sigut una bonica experiència xina. Hem après bastant sobre te i ens han tractat molt bé.Ja és tard i estem cansats,
------
Más tarde nos encontramos con Jose,
un español que conocimos ayer en el pub del hostal y que está haciendo un trayecto similar al nuestro pero en sentido inverso. Ayer nos recomendó algunos lugares de Pequín y quedamos para hoy ir a dar una vuelta por el centro ciudad. Siempre es agradable conocer gente similar a ti e intercambiar experiencias de viajes, y para hacerlo no hay nada mejor que los albergues de viajeros.Nos dirigimos con paso tranquilo al primer monumento
que nos llamó la atención al entrar en Xi'an, la Torre de la Campana. En medio de una rotonda se alza un robusto palacio de tres plantas, situado sobre una base más ancha y acabado con los ya conocidos tejados chinos, llenos de figuritas mostrando la importancia del lugar. En una esquina de la base se encuentra la inmensa campana que da nombre al palacio y que anteriormente se usaba para avisar de posibles ataques. Actualmente,
por sólo algunos yuans, puedes hacerla sonar sin ningún motivo más que el de tocar una gran campana. En el interior del edificio, cada planta nos esconde una sorpresa diferente, en la primera una gran colección de campanas con las cuales se hacen pequeños conciertos cada dos o tres horas, en la segunda se puede observar una especie de templo y finalmente en la tercera una colección de pergaminos y dibujos. Des de arriba se puede pasear por la veranda exterior y tener una buena visión de la ciudad. Desde aquí observamos nuestro próximo objetivo, la torre gemela a ésta, la Torre del Tambor. Hacia allí vamos.La Torre del Tambor, también se podría llamar la
torre de los tambores, pues no hay sólo uno en la esquina de la base, sino que hay una buena retahíla, un enorme tambor detrás de otro, rodeando el perímetro de la torre; todos con símbolos chinos pintados sobre la membrana. Como su torre gemela, cada piso esconde ambientes diferentes y los vamos recorriendo con calma.Acabada la tranquilidad de las torres nos introducimos en el bullicioso barrio musulmán. Callejuelas repletas de tiendas a ambos lados, vendedores que te ofrecen de todo y más, restaurantes, gente con mercancía arriba y abajo y un montón de turistas también. Vamos los tres observando, fotografiando, captando momentos únicos para nosotros, nunca vistos antes o vistos des de otra perspectiva. Chinos musulmanes, qué sensación, qué comerciantes.
Nosotros, que nos conocemos, decidimos no caer en la tentación. Tenemos tiempo y este será nuestro aliado. Pasearemos todas las tiendas, negociaremos todo lo que podremos y continuaremos sin comprar hasta más tarde, hacia el final del día. Todavía queda mucho día por delante y no nos queremos cargar.
A media tarde todavía no hemos comido
Jose nos abandona y Dani y yo decidimos empezar a hacer algunas compras. Cosas pequeñas y fáciles de transportar, de momento. Hemos decidido hacer la visita a la mezquita así que preferimos no cargarnos todavía. La mezquita nos descubre un espacio de calma, oración y reflexión en medio de toda la agitación. Pequeños templos y salas están dispuestos uno detrás de otro a ambos lados en torno a diferentes patios llenos de árboles, flores, pabellones y fuentes. Es la hora de rezar y los creyentes van dirigiéndose hacia la sala de plegaria,
mientras tanto nosotros paseamos por los espacios abiertos y nos adentramos también en alguna que otra sala a observar mobiliario y rincones escondidos. Es agradable descansar del griterío, aunque de vez en cuando tienes la sensación de hacer alguna cosa mal debido a ciertas miradas, sobre todo cuando quieres hacer fotos.El paseo por el barrio musulmán se prolonga eternamente. Nos sentimos bien y sin decidirlo vamos entrando de una tienda a otra. Cenamos unas brochetas.
Compramos unos dulces. Vemos cómo la gente hace vida en la calle y no tiene prisa para volver a su casa. Nosotros tampoco y acabamos dentro de una casa de té. Otra! Esta vez entramos voluntariamente; hemos visto unas tazas que tienen buen aspecto y entramos a negociar. Una hora después, después de haber probado cinco o seis variedades de té, después de haber charlado con la propietaria un poco de todo, volvemos a salir a la calle que ya es oscura, con tres o cuatro tazas cada uno y también tres tipos de té diferente. Nos hemos gastado los yuans aquí, pero ha sido una bonita experiencia china. Hemos aprendido bastante sobre té y nos han tratado muy bien.Ya es tarde y estamos cansados,

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada