dimarts, 11 d’agost del 2009

1/7 – Els creuers marxen de Chongqing [重庆]

Amb un punt de tristor deixem l’alberg. Han sigut tres molt bons dies a Kunming, però el viatge continua i tenim un vol a agafar. De camí a l’aeroport podem tornar a apreciar la velocitat d’expansió i urbanització que necessita aquest país per reallotjar tota la migració que es mou amb constància cap a les ciutats. Tones i tones de metall s’alcen creant una xarxa a mode de bastida, que sosté el que serà una nova branca de l’autopista que passarà per sobre els caps de tanta gent.
En l’espera a l’aeroport tornem a ser el centre d’atenció i cada cop ens sentim millor en aquest rol. No ens amaguem, actuem amb naturalitat, sense deixar de fer el que volem fer, i això aixeca curiositats. La gent se’ns apropa, ens mira, es parlen entre ells o s’arranquen a parlar amb nosaltres, els nens petits s’apropen més per sentir que som reals. Aquest cop, la sorpresa l’hem aixecat al preparar-nos un mate en una de les fonts d’aigua que tenen a l’aeroport. Ah! Ells es poden passejar amb el seu termos ple de fulles de te i nosaltres no ens podem preparar un mate? Somriem, parlem entre nosaltres i continuem esperant el vol.
Arribats a Chongqing decidim anar directament al moll des d’on salparà el creuer de tres dies pel riu Iang-Tsé. Intentem investigar com arribar-hi, però al punt d’informació de l’aeroport no semblen tenir les coses massa clares i només ens recomanen un taxi. Per sort, una dona que passava per allí ens indica quin bus agafar i no només això, que quasi ens agafa de la mà i ens porta fins al bus, parla amb la revisora per dir-li on hem de baixar i ens compra els bitllets. Una alegria trobar algú disposat a ajudar-te en aquest país.
Dins el bus ja veiem que la ciutat està clarament marcada per la presència del riu. La ciutat s’aixeca a banda i banda del Iang-Tsé, plena de desnivells i carrers i ponts que intenten facilitar els desplaçaments de tanta gent que s’hi ha instal.lat i hi fa vida. Un cop més han sabut treure partit dels inconvenients que se’ls hi presenten i es pot veure arreu xinesos disposats a carregar amb el pes que tu no vols pujar per aquests pendents. Un bambú, dues cordes és tot el que necessiten per fer negoci; bé, això i la tècnica per equilibrar els pesos i una gran resistència per anar pujant.
Dins del bus encara, gaudim d’una experiència extraordinària de conducció a la xinesa, amb arrencades i frenades brutals, cops de clàxon, accelerades, viratges, quasi accidents. Nosaltres no podíem parar de riure, més que res per distendre una mica la tensió que regnava entre nosaltres.
Arribats al moll, i després de batallar entre xinesos que no ens entenien i nosaltres que no teníem clar que fer, vam decidir baixar cap al creuer, instal.lar-nos una mica i tornar a sortir per fer un volt fins l’hora de partida.
Primera presa de contacte amb el vaixell, el personal de bord i el camarot. Tot té molt bona pinta. El vaixell encara està quasi buit doncs és molt d’hora, el camarot és molt a prop de la porta d’entrada i del restaurant, així que no haurem de pujar gaires escales dels 4 pisos que hi ha, i la Rachel, que serà el nostre contacte i l’encarregada que tot funcioni bé, una simpàtica xinesa que es defensa prou bé en castellà.
Tornem a terra ferma, a fer temps, investigar una mica els costums locals i comprar provisions. De tot, la impressió que ens queda és que continua sent un país curiós i molt actiu, on la gent t’aborda i t’observa com si mai haguessin vist estrangers, i sempre està al carrer fent qualsevol cosa, des de passejar a menjar, vendre, xerrar o jugar. Retorn al vaixell on descansem una mica, sopem i rebem les instruccions de presentació abans d’arrencar.
Una nova experiència comença; un creuer pel riu més llarg de Xina, el Gran riu, el Iang-Tsé. Seran tres dies de descens tranquil, amb algunes visites, una mica de descans, conèixer gent i endinsar-nos més en la cultura xinesa. De moment, aquesta nit, Tsingtao i Mahjong!

------

Con un punto de tristeza dejamos el albergue. Han sido tres muy buenos días en Kunming, pero el viaje continúa y tenemos un vuelo que tomar. De camino al aeropuerto podemos volver a apreciar la velocidad de expansión y urbanización que necesita este país para realojar toda la migración que se mueve con constancia hacia las ciudades. Toneladas y toneladas de metal se alzan creando una red a modo de andamio, que sostiene lo que será una nueva rama de la autopista que pasará por encima las cabezas de tanta gente.
En el tiempo de espera en el aeropuerto volvemos a ser el centro de atención y cada vez nos sentimos más cómodos en este rol. No nos escondemos, actuamos con naturalidad, sin dejar de hacer lo que queremos hacer, y eso levanta curiosidades. La gente se nos acerca, nos mira, se hablan entre ellos o se arrancan a hablar con nosotros, los niños pequeños se acercan más para sentir que somos reales. Esta vez, la sorpresa la hemos levantado al prepararnos un mate en una de las fuentes de agua que tienen en el aeropuerto. Ah! Ellos se pueden pasear con su termo lleno de hojas de té y nosotros no nos podemos preparar un mate? Sonreímos, hablamos entre nosotros y continuamos esperando el vuelo.
Llegados a Chongqing decidimos ir directamente al muelle desde donde zarpará el crucero de tres días por el río Yangtsé. Intentamos investigar cómo llegar, pero en el punto de información del aeropuerto no parecen tener las cosas demasiado claras y sólo nos recomiendan un taxi. Por suerte, una mujer que pasaba por allí nos indica qué bus coger y no sólo eso, que casi nos coge de la mano y nos lleva hasta el bus, habla con la revisora para decirle dónde tenemos que bajar y nos compra los billetes. Una alegría encontrar a alguien dispuesto a ayudarte en este país.
Dentro del bus ya vemos que la ciudad está claramente marcada por la presencia del río. La ciudad se levanta a ambos lados del Yangtsé, llena de desniveles y calles y puentes que intentan facilitar los desplazamientos de tanta gente que se ha instalado y hace vida. Una vez más han sabido sacar partido de los inconvenientes que se les presentan y se pueden ver por todas partes chinos dispuestos a cargar con el peso que tú no quieres subir por éstas pendientes. Un bambú, dos cuerdas es todo lo que necesitan para hacer negocio; bien, eso y la técnica para equilibrar los pesos y una gran resistencia para ir subiendo.
Dentro del bus, todavía, disfrutamos de una experiencia extraordinaria de conducción a la china, con arranques y frenazos brutales, bocinazos, aceleraciones, virajes, casi accidentes. Nosotros no podíamos parar de reír, más que nada para distender un poco la tensión que reinaba entre nosotros.
Llegados al muelle, y después de batallar entre chinos que no nos entendían y nosotros que no teníamos claro que hacer, decidimos bajar hacia el crucero, instalarnos un poco y volver a salir para dar una vuelta hasta la hora de partida.
Primera toma de contacto con el barco, el personal de bordo y el camarote. Todo tiene muy buen pinta. El barco todavía está casi vacío pues es muy temprano, el camarote está muy cerca de la puerta de entrada y del restaurante, así que no tendremos que subir muchas escaleras de los 4 pisos que hay, y Rachel, que será nuestro contacto y la encargada de que todo funcione bien, una simpática china que se defiende bastante bien en castellano.
Volvemos a tierra firme, a pasar el tiempo, investigar un poco las costumbres locales y comprar provisiones. De todo, la impresión que nos queda es que continúa siendo un país curioso y muy activo, donde la gente te aborda y te observa como si nunca hubieran visto extranjeros, y siempre está en la calle haciendo cualquier cosa, desde pasear hasta comer, vender, charlar o jugar. Retorno al barco donde descansamos un poco, cenamos y recibimos las instrucciones de presentación antes de arrancar.
Una nueva experiencia empieza; un crucero por el río más largo de China, el Gran río, el Yangtsé. Serán tres días de descenso tranquilo, con algunas visitas, un poco de descanso, conocer gente y adentrarnos más en la cultura china. De momento, esta noche, Tsingtao y Mahjong!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada